.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«¿no sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del primer llibre de Samuel

El Senyor es recordà d’Anna i va tenir un fill. Li posà el nom de Samuel, perquè era el fill que ella havia demanat al Senyor.
Elcanà, el marit d’Anna, va pujar al santuari de Siló amb tota la família per oferir el sacrifici anual i complir la prometença. Anna no hi va anar. Va dir al seu marit: «Quan hauré desmamat el nen, ja l’hi portaré; el presentaré al Senyor, i que es quedi allà per sempre més.»
Anna s’endugué Samuel a Siló amb un toro de tres anys, mig sac de farina i un odre de vi, i presentà el noi al temple del Senyor. Samuel encara era un nen.
Després d’immolar el toro, presentaren el nen a Elí. Anna li digué: «Senyor meu, ho juro per la vostra vida: Jo sóc aquella dona que un dia vaig pregar aquí mateix, davant vostre. Aquest noi és el que jo vaig demanar al Senyor, i ell me’l va concedir. Per això jo l’hi cedeixo: serà d’ell tota la vida.»
Després es prosternaren allà mateix i adoraren el Senyor.

1Sa 1,20-22.24-28

Salm Responsorial

R. Feliç el qui viu a casa vostra, Senyor.

Que n’és, d’amable, el vostre temple, 
Senyor de l’univers. 
Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor. 
Ple de goig, i amb tot el cor, 
aclamo el Déu que m’és vida.  R 

Feliç el qui viu a casa vostra 
lloant-vos cada dia. 
Feliços els qui s’acullen als vostres murs: 
emprenen amb amor el camí. R

Senyor de l’univers, escolteu la meva súplica,
escolteu, Déu de Jacob. 
Déu nostre, mireu amb amor el vostre Ungit, 
fixeu-vos en el rei que ens protegeix. R

Sl 83,2-3.5-6.9-10 (R.: 5a)

Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.
Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat.
El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres com ens ho té manat. Si complim el seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I per l’Esperit que ens ha donat coneixem que ell està en nosaltres.

1Jn 3,1-2.21-24

Lectura de l'evangeli segons sant lluch

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.
El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.

Lc 2,41-52

"Jo només podia ser a la casa del meu Pare"

Podríem pensar que la família de Natzaret havia de ser una família idíl·lica sense cap mena de problemes. Però segons l’Evangeli, no és així. Ja coneixem l’escena: Jesús, quan tothom se’n tornava, es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Com anaven en caravanes, els pares pensen que Jesús pot anar amb altres grups. Quan s’adonen que no és així, plens d’angoixa el busquen amb delit. Al tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la llei. I surt la pregunta angoixada dels pares: Fill, ¿per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia. La resposta de Jesús ens desconcerta: ¿Per què em buscàveu? ¿No sabíeu que no només podia ser a casa del meu Pare? El mateix text subratlla que ells no comprengueren aquesta resposta. Per Jesús la prioritat la té sempre el seu Pare del cel. Ara els seus pares descobreixen totes les implicacions de la realitat divina del seu Fill. Ho hauran d’anar aprenent. Per això diu després l’Evangeli: La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. Ho anava meditant tot per entendre millor el seu fill. I ara tornem a veure la família unida: Baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La prioritat de Déu en relació a la família de carn i sang ho veiem també en la primera lectura. Anna que era estèril i que ha demanat insistentment al Senyor un fill, ara que l’ha tingut l’ofereix al Senyor com ho havia promès: Presentà el noi al temple del Senyor. Després diu Anna: Jo l’hi cedeixo [al Senyor]: serà d’ell tota la vida. La família de Samuel serà a partir d’ara la del temple. I Joan ens ha recordat la nostra família més profunda: Déu ens reconeix com a fills seus i ho som. Més enllà de la família carnal (però sense descurar-la) formem tots la gran família dels fills i filles de Déu Pare, germans tots. Joan ens recorda quin ha de ser el nostre capteniment: El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres. Família de carn i la sang i família de fills de Déu Pare.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES